Sortida ferrada i via conjunta




Bon dia, estimats lectors del blog (bé, no són estimats aquells que se’l llegeixen per compromís, perquè els hi han obligat, o perquè hi han arribat buscant imatges indecents per Internet). Ja tornem a ser aquí per presentar la passada sortida: la CONJUNTA amb Encetem!

La sortida comença al costat de l’Estació del Nord a les 8:20 (hora insòlita, ja ho sé, però no denuncieu el Blog, si us plau… Només em dedico a relatar els fets tal i com succeïren). Els cursetistes i els encetats van haver de deixar enrere la seva coneguda rivalitat per pujar junts a l’autocar, que els va portar cap a Llagostera, on dormirien al càmping de Ridaura. Allà van deixar les motxilles i van esmorzar, i mentre els intrèpids encetats es dirigien cap a camins inconeguts muntats al perillós autocar, els del curset vam fer una deliciosa passejadeta cap a la via ferrada de Salenys (level 2), a Romanyà de la Selva.

Després d’una hora d’apropament, vam arribar-hi i vam aturar-nos per posar-nos cascos, arnesos (o talabards), dissipadors, paraneus, parallamps, paratrons, paravents, parapatètics i peripatètics. A continuació vam començar a pujar. La via començava enfilant-se cap a les roques que envoltaven un gorg, i llavors et portava cap a un forat que s’obria entre dues roques en forma de… bé, observeu la foto. Sortint d’aquí, la via no tenia gaire dificultat. Avançaves trossos a peu, i havies de travessar sobretot ponts tibetans i nepalesos (sabeu la diferència? Doncs bé, perquè jo no… Però el Gerard sí). Cap a les dues vam arribar a dalt, i ja només va caldre buscar un lloc per dinar. Després de dinar, jugant a l’infiltrat (un joc completament pacífic i entretingut), un monitor va resultar ferit, caient sobre una cantonada amb pedres punxegudes (ja se sap que això de tirar-se contra les pedres no és bona idea). Després d’això vam baixar cap al càmping on, mentre uns muntàvem tendes, vam curar el lesionat.Quan ja havíem muntat les tendes i estàvem acabant-nos el berenar, van arribar els d'encetem de la seva extenuant excursió. Entre que vam ajudar-los a muntar les tendes i l’estona de després de jocs, xerrar, etc., se’ns va fer l’hora de sopar. Amb una olla i un fogó grans, que ens havia deixat l’amo del càmping, els monitors van escalfar aigua per posar-la en els pots de Yatekomo dels nens, i després vam escalfar frankfurts i els vam repartir amb pa. Havent menjat, els nens es van posar a jugar a jocs com la poma (ja esmentat en d’altres sortides), i van socialitzar amb tres nens que hi havia pel càmping. Llavors vam anar tots a dormir, tot i que es van sentir fins tard els crits dels nens parlant-se d’una tenda a l’altra… Ens vam adormir feliços sabent que l’endemà ens podríem llevar a les 8 i poc…










O això crèiem, perquè a les 5:30 del matí es van començar a sentir sorolls sospitosos. Les veus dels encetats ressonaven mentre parlaven amb els d’altres tendes, i a mida que s’anaven despertant, el soroll augmentava… Crits, xiscles, cançons de bon dia… Tot i que diverses persones van sortir a fer-los callar, van decidir posar-se a jugar al “bote bote”, un joc no digne de ser explicat al blog ara mateix. Finalment, la resta ens vam llevar, i vam anar a esmorzar delicioses Rebuenas, croïssanets de xocolata… Vam iniciar un assassí de pastanagues, on havies de matar la víctima que et toqués tocant-li amb la pastanaga a la panxa sense que ningú ho veiés.

Durant el matí, vam fer una gimcana. Es passava per sis proves. En una, els nens havien de lligar-se una pastanaga amb un fil i aconseguir posar-la dins d’una ampolla, en una altra havien de girar una aïllant estant-hi tot el grup a sobre, en una altra havien d’aconseguir arribar a un lloc sense trepitjar les “mines”, mossegar pomes sense utilitzar les mans, etc.  Acabada la gimcana, vam fer un partit de “quidditch” (consultar a Harry Potter per saber com s’hi juga) en quatre equips. Quan ens en vam cansar, vam fer un Pressing Kiss, joc típic del curset i que va agradar força als nens d’encetem.

Vam dinar tots pasta. N’hi havia de diversos tipus, i els guanyadors de la gimcana van poder escollir la que els va fer més il·lusió. Van bullir-la els/les nens/es amb els seus fogonets, i llavors s’hi van poder posar tomàquet i tonyina. Després de dinar vam fer un joc del llop, on només un llop va durar quasi fins el final. Finalment, vam pujar a l’autocar, que ens va portar fins a casa mentre vèiem la meravellosa pel·lícula de Star Wars III. Aquest cop vam arribar a casa amb moltes ganes de dormir, i vam deixar per l’endemà tot el rotllo de trobar-nos a faltar i somiar en el moment en què arribaria la propera sortida.


La Frase De La Sortida:
Mireia: M'estic grallant perquè no he agafat la gralla.
Eli: No t'harmoïnis, jo tinc l'harmònica.

Comentaris

Entrades populars