Esquí prop de La Coma d'en Blasc

Hola (a seques, sí. Podria fer la típica introducció llarga de "estimats i benvolguts adoradors i adoradores de l'impressionant i l'immillorable blog, etc, etc. Però no la faré perquè em fa mandra). Si esteu llegint una nova, llarga i avorrida entrada al blog, deu ser perquè voleu saber detalls sobre la recent sortida d'esquí de fons.


No ofendré la memòria d'aquells que han llegit la resta d'entrades al blog repetint per enèsima vegada que la sortida es remunta, com totes, davant de l'Estació del Nord, i a una hora tan corrent com les 7h del matí (o de la matinada, perquè amb la cara que porten els cursetistes...). Allà, els 9 monitors i 9 cursetistes vam agafar els cotxes (evidentment conduïen els cursetistes) i vam dirigir-nos cap al deliciós poblet de St Llorenç de Morunys per esmorzar allà. Amb l'estómac ple, vam anar cap a l'estació d'esquí de Tuixent, on vam llogar els esquís de fons i ens vam posar en marxa. Vam començar la pujada amb cursetistes que no havien esquiat mai, cursetistes a qui se'ls entelaven les ulleres constantment i monitors que encara no sabien controlar els esquís. Tot i així, vam arribar tots vius a l'esplanada on vam dinar. Després vam tornar, caient a les baixades i gravant-ho per poder-nos fer després els interessants ensenyant els vídeos.






Vam arribar a l'estació d'esquí a les 3h, plens de blaus però encara amb ganes de jugar. Així que vam organitzar-nos per fer un joc del mocador amb esquís. Sembla mentida com de difícil és anar amb esquís sense pals, i la complicació va augmentar quan ens van fer pujar dues persones sobre els mateixos esquís... Després del joc, on van perdre els dos equips (allò a què vulgarment s'anomena 'empat'), vam fer una cursa també amb esquís. Bé, si podem anomenar cursa a una successió de trampes fins arriba a la meta... En acabat, vam tornar els esquís i vam marxar cap a la casa de La Coma que un monitor conegut com a Blasc ens proporcionava per dormir.



Amb l'escalfor de la casa, vam jugar a un joc d'encertar paraules al qual ja havíem jugat feia dues sortides. Del resultat, només puc dir que va guanyar l'equip amb més memòria i va perdre l'equip dels més sexys... Després d'això vam començar a fer el sopar. Eren les 19h. Com que vam acabar de sopar molt d'hora, vam jugar a un joc en què una persona es posava al mig, i els del voltant s'havien d'anar menjant una poma sense que aquest ho veiés. Finalment, vam anar a dormir, tot i que alguns testimonis afirmen haver sentit converses fins tard...




Em dol confessar que l'endemà ens vam llevar a les 8h, com uns autèntics duminguerus.
Després d’esmorzar una gran quantitat de xocolata (que alguns combinaven amb petites quantitats de galeta o altres mètodes per no sentir-se tant “gordus”), vam agafar els cotxes per anar a la Serra de Busa. En poca estona ens vam plantar a dalt on, evidentment, no podia faltar una mica de postureig. Posteriorment, vam baixar altre cop cap als cotxes, i vam anar a dinar a un lloc amb unes taules. Allà vam dinar (pasta, com és usual), i després vam jugar una estona; alguns a jocs sexistes, alguns a fideus (diuen que trencar fideus fomenta el desenvolupament de la intel·ligència estúpido-personal)...

Finalment, vam agafar els cotxes i vam fer camí cap a casa, amb uns cursetistes mig moribunds que s’anaven adormint pel camí. Quan vam arribar, però, ningú volia marxar a casa, i dues cursetistes es van arribar a esperar mitja hora per no separar-se de nosaltres… En arribar a casa, com sempre, ens quedaria a tots l’esperança de saber que cada dia queda menys per la següent sortida!

Àlbum de fotos de la sortida: https://www.flickr.com/photos/ceterrassa/sets/72157664100019767/


Comentaris

Entrades populars