A QUI BEU BEZOYA... FA TAULING!

Bon dia i bon any nou, enyorats ablogadors! Ja tornem a ser aquí per explicar la primera sortida de l’any: el Puigsacalm!

Com sol passar, els inicis de la sortida es remunten a la recòndita estació del Nord. No sense certa vergonya, confessaré que ens vam trobar allà a les 8h del matí, una hora que podríem classificar com a “força dominguera”. Allà, els cinc monitors i nou cursetistes vam agafar els cotxes (que segons els monitors serveixen per desplaçar-se, i segons els cursetistes per dormir). Vam esmorzar a Joanetes (àlies Joanoles), en un parc anomenat “el parc de l’espardenya”. O en tot cas aquest és el nom que li vam donar, i és que no només hi vam trobar una espardenya, sinó que també hi vam trobar un colador! (Arran d’aquesta troballa va ser creat el conegut joc “Atrapa l’espardenya”, i si en voleu detalls els haureu de preguntar a un tal Astó).

Des de Joanetes vam començar la pujada al Puigsacalm. Vam passar per la via ferrada vella (i que també era força bella), i a quarts de tres ens vam aturar a dinar a una esplanada de molt a prop del cim. Després de dinar ens vam posar en marxa, i al cap de deu minuts ja érem a dalt del Puigsacalm. A continuació, vam seguir un camí que més o menys carenejava fins el Puig dels Llops, des d’on vam poder veure el refugi on dormiríem.

Vam baixar fins l’ermita de Santa Magdalena, el refugi, i ens hi vam instal·lar. Estava situat en un lloc idíl·lic i amb bones vistes, al costat d’una muntanyeta que tenia un piolet al pic! (I ja se sap que els membres del curset som fans dels piolets…) Després de preparar les llars de foc, ens vam tancar a dins a fer jocs. Primer de tot vam fer el ritual d’iniciació al nou cursetista, l’Eudald. Aquest va anar acompanyat d’un joc en què va haver de seduir tres princeses; a una dient-li “mi corassón palpita como una patata frita”, a l’altre fent-li un delicat massatge als peus, i a l’altra… Bé, l’altra el va sotmetre a una dutxa, amb l’aigua que s’havia posat a la boca sense que ell ho sabés. A continuació vam fer un joc de mímica, definicions, endevinar paraules… Aquest va acabar amb un empat, que vam resoldre amb l’única veritat indubtable que hi ha al món: “els monitors han guanyat”. Després d’això, vam practicar un esport modern i innovador anomenat “tauling”, que consisteix en passar de sobre la taula a sota i llavors tornar a sobre sense tocar el terra. Val a dir que requereix molta tècnica, i va fer que alguns acabessin amb agulletes…

No massa tard vam sopar, i després vam anar a dormir amb la intenció de llevar-nos a una hora tant raonable com les 8h. Els cursetistes, però, van decidir que no era divertit llevar-se tant tard, i van posar-se el despertador a les 6:50. A les 7:30 van anar a despertar els monitors, i a les 7:31 sortien de l’habitació amb la desesperació de saber que cap monitor s’havia llevat malgrat els seus esforços.

Després d’esmorzar vam baixar per la via ferrada nova fins on teníem els cotxes, i ens vam dirigir cap al volcà de Santa Margarida, però que després de tant temps de no erosionar sembla més una muntanya amb un forat que un volcà. Vam pujar-hi amb poca estona, i allà vam jugar a “pitxi” i al “pressin quís” per matar el temps. Després de colar la pilota i recuperar-la, vam decidir que era moment de dinar.

En acabat vam baixar, vam pujar als cotxes i vam dirigir-nos cap a casa, tots amb el cor compungit per por que un dels cotxes es perdés per culpa del GPS… Vull dir, tots amb el cor compungit perquè l’inoblidable experiència ja s’havia acabat.


 Àlbum de fotos de la sortida: https://www.flickr.com/photos/ceterrassa/sets/72157690851652791