SANT LLORENÇ, LA POSTU-SORTIDA

Senyores i senyors, nens i nenes, terrícoles i alienígenes, el 49è curset s’ha estrenat definitivament amb la seva primera sortida!!

Com solem fer al Cur7, ens hem trobat a l’estació del Nord i ens hem saludat tots efusivament, il·lusionats per anar ja a fer la primera excursió. Com que no podia faltar una mica d’emoció a la sortida, hem corregut per agafar el tren a l’últim moment (i per, així, anar escalfant una mica). La primera pujada de la sortida ha estat dura...Els graons del tren!


Arribats a Sabadell Nord, hem baixat del tren per agafar el bus. Mentre l’esperàvem, hem fet un ninja, hem ajudat als nous cursetistes a aprendre’s els noms, hem fet hipòtesis sobre com seria el bus, ens hem preocupat per si no arribava, ens hem plantejat de pujar-hi caminant d’esquena a veure si així creien que sortíem i no ens feien pagar, etc. Finalment l’esperat bus blau ha arribat i, tots encara una mica adormits, ens hem dirigit cap al nostre destí.


Després d’haver caminat 5 minuts des del bus a Pont de Roca, hem fet com els autèntics excursionistes, ens hem assegut a esmorzar. Hem estat parlant de l’estiu, de l’estiu, de l’estiu i de l’estiu. I quan hem acabat, per fi ens hem posat a caminar. La primera pujada ha estat prou suau, i alguns cursetistes privilegiats han començat a aprendre’s l’himne del CET. A partir d’aquí, només ens hem aturat per fer postureig (tot i que fèiem veure que era per descansar perquè ningú no ens mirés malament). I és per això que en diem la postu-sortida (ja passarem fotos més endavant). El primer lloc ha estat la roca de les roques; una roca imponent i bella on hem arribat després de resseguir diverses carenes.


També hem pujat a Rocamur, altrament anomenada màquina de tren perquè les seves tres puntes tenen la forma de la xemeneia, la cabina i la carbonera d'una imaginària màquina de tren. Ha agradat tant a tothom que un monitor una mica més i s’hi queda a viure! Hem avançat amb pas ferm per empinats canals, sense perdre’ns gaire (culpa d’una cursetista que sempre va de lila, que ens ha indicat el camí correcte…), i hem passat per un coll de prop de Morella. Hem fet camí de pujada cap als Hobbits (allò a què els humans normals solen dir Els Òbits). Tot cantant i fent xerinola per camins estrets i salvatges, hem recorregut la carena del Pagès, i ens hem desviat un moment cap a una roca rodona, que ens ha permès continuar amb la nostra addictiva afició al postureig màxim. Finalment, hem arribat al morral del drac, una roca enorme i preciosa amb un forat allargat des d’on es pot veure part de esplèndid paisatge de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. No cal dir que hi hem fet postureig. Hem dinat allà, tot jugant al magnífic joc dels disbarats, els resultats del qual preferim mantenir en l’anonimat. També hem fet un joc per conèixer-nos millor, on hem descobert obscurs secrets de la resta que encara no sabíem… (gent que mira pel·lis rares, que riu fent papada, que té pigues al coll, que té una cama 2cm més llarga que l’altra…).

A continuació, hem passat pel canal del mico, on els cursetistes han demostrat el seu coratge grimpant com micos i hem arribat a la Mola. Després d’una foto imprescindible davant del monestir, hem començat a baixar fins a Matadapera, a una parada de bus. Pel camí de baixada hem passat per la carena de la Cova de les Ànimes, fins al canal d’aquesta mateixa cova, hem fet el camí de la font Soleia (amb la gran tragèdia de passar-hi per davant i veure que està seca), i hem descendit pel camí dels monjos tot desviant-nos per un altre canal que baixa fins al Cavall Bernat (si algú no sap l’origen d’aquest nom, que no dubti en preguntar-lo, és més interessant del que pot semblar). Per acabar, hem recorregut carrers aleatoris de Matadepera fins que hem arribat a la parada de bus. Durant la tornada, hem fet una valoració de la sortida. Tot i tenir tots el cor compungit perquè ens hauria agradat que durés dos dies, ha valgut molt la pena!!!




Ara estem esperant tots, amb el cor fort, que arribi la següent sortida, que sí que serà de dos dies, per tornar-nos a veure i per anar a viure més experiències inoblidables a la muntanya!


Àlbum de la sortida: https://www.flickr.com/photos/ceterrassa/sets/72157686277957852

Cites cèlebres de la sortida:
  • Això és cert o verídic?
  • Per sofrir, s’ha de patir...

Comentaris

Entrades populars